CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ

 

C/ DEL CANYERET, S/N  25001  LLEIDA

 

TELÉFONO  973 054800

 

presidencia@segria.cat

 

www.segrià.cat

 

 



PROJECTE TURÍSTIC DE LES TERRES DE LLEIDA

  “OLI TURISME”

 

EL SEGRIÀ

 

 

PROJECTE

 

La societat mercantil borgenca SUDOEST ACTIU S.L. ha iniciat un nou projecte destinat a la divulgació turística de les quatre comarques on l’oli és un dels productes per excel·lència; les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell.

 

OBJECTIU

 

L’oliturisme pretén recalcar i mostrar al món les riqueses de tota mena que alberga la part més meridional de la comarca del Segrià abanderada per la seva capital, Lleida, que serveix de frontera comarcal. Parlem de la zona que formava part de la comarca de les Garrigues i per motius administratius es va incorporar al Segrià.La ciutat més important d’aquesta àrea és Maials. La punta de llança d’aquesta mostra de riqueses és l’oli.

 

Oliturisme, pretén mostrar en forma de consells al voltant d’indrets i rutes programades amb la intenció que el visitant pugui elegir que és allò que més l’interessa de la comarca i les seves diverses manifestacions de tot tipus. Paisatgística, històrica, natural, gastronòmica…

 

HISTÒRIA

 

L’oli és el producte que ha fet més universal aquestes terres ja de temps força pretèrits i les ha fet conegudes. No cal dir que en segles passats fou l’economia de l’olivera la que capitanejà bona part de la comarca.

 

ECONOMIA

 

El pas dels anys no ha estat benèvol amb la comarca, ja que ha patit força canvis en la seva estructura agrària i la climatologia adversa ha fet que el negoci de l’oli s’anés diluint a mida que passava el temps. De totes formes tenim per davant un altre renaixement en forma d’olis d’alta qualitat.

 

SITUACIÓ

 

L’oli ha marcat el caràcter, la fisonomia i tota la idiosincràsia tant de la terra com de la gent. La terra es va habituar a conrear oliveres i així va néixer un paisatge típic; el cultiu en forma de feixes amb curioses espones i marges que escalaven els seus turons. La construcció era en pedra seca, en l’únic material sobrant de la zona. Avui resten multitud de vestigis d’aquelles interessants i obsoletes en molts casos construccions.

 

L’home del Segrià (antigues Garrigues) és força sofert, acostumat per força a dependre del cel i les seves minses pluges que li marcaran la collita, de totes maneres feble i molt condicionada també pels rigorosos freds de l’hivern. Aquestes circumstàncies, junt amb l’allunyament ancestral de la comarca, han fet del segrianenc del sud un personatge de caràcter sec però entranyable i acollidor, poc amant de les novetats i sobretot molt, molt estalviador. Ha sabut treure, com diu el refrany, “pa de les pedres”. Ha fet petits horts vora les comptadíssimes corrents fluvials i terra cultivable en els turons, aprofitant el terreny con ningú. Ha sortit la casa d’animals domèstics que a més de companyia li han solucionat algun que altre àpat.

 

Seguint l’oli com a element diferenciador podrem veure i sentir el paisatge, la història i les costums d’aquesta gent, ja no tan aïllada del Segrià.

 

Tenint en compte que tant la comarca com la seva capital de fet Maials, i més endavant tots els seus pobles necessiten tot un seguit de rutes divulgatives de moment i com a començament d’aquest projecte en presentem cinc en forma genèrica i englobades en la Ruta de l’Oli.

 

METODOLOGIA

 

Hem fet rutes per una o dues jornades tot jugant amb el temps i el territori. D’aquesta forma El Segrià sempre estaran ofertes a passar-hi més dies tot alternant-los amb altres indrets i oferint la possibilitat de destinar-ho diverses jornades o caps de setmana per poder-les visitar en diverses èpoques de l’any amb les seves característiques estacionals corresponents. D’aquesta forma no ens afectarà l’ansietat de veure ho tot en poques hores.

 

La vinculació d’aquesta terra amb l’olivera també es farà palesa amb les diferents manifestacions de diversos caires com els religiosos, festius culturals i gastronòmics que al llarg de tot l’any se celebren en la contrada.

 

 

GASTRONOMIA

 

Aquestes rutes portaran una gran informació de caire gastronòmic, publicitant, amb la intenció de salvar-les de l’oblit, tradicionals menjars de pagès com poden ser, entre altres, les arengades amb raïm, la xulla de la matança, les arengades amb rosta o amb torrades a la brasa, cassoles diverses i altres àpats que els pagesos, davant l’impossibilitat d’anar a dinar a casa es cuinaven al mateix tros, sols o en companyia d’altres pagesos. Menjars molt senzills però saborosos i de gran força gastronòmica i alimentícia. Aquest petits però amigables àpats es feien al tros aprofitant a l’estiu l’ombra d’una frondosa alzina, olivera o el més modest pi o a l’hivern dins d’aquest monument arquitectònic popular que són les cabanes de volta amb el seu fornet corresponent a l’exterior i a l’interior un petit foc cantoner que junt amb el calor de les besties feien molt acollidora l’estada.

 

Li cuinarem aquest menjars en el mateix lloc que des de segles immemorials van utilitzar els nostres avantpassats mentre batallaven en aquest paisatge de garrics, esquerp i pedregós tot utilitzant aquest material per aixecar espones, cabanes i fornets mentre el ruc o la mula se’ls miraven intranscendents mentre menjaven palla seca lligats a la menjadora o a una omnipresent olivera.

 

MITJANS A UTILITZAR

 

Els mitjans per a poder dur a termini  aquesta actuació, són.

 

Conferències

Taules rodones

Exposicions

Llibres

Formats digitals

Pàgines web, blogs.

Xarxes socials

 

Etc ...