les garrigues

CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

 

AV. FRANCESC MACIÀ  S/N  25400 LES BORGES BLANQUES

 

TELÉFONO   973 142658

 

turisme@garrigues.cat

 

consell@garrigues.cat

 

 

OFICINA COMARCAL DE TURISME

 

ESPAI MACIÀ

 

PLAZA DE RAMÓN ARQUÉS, 5  

 

TELÉFONO  973 140874

 

info@espaimacia.cat

 

www.facebook.com/espaimacia

 

 

 

PROJECTE TURÍSTIC DE LES TERRES DE LLEIDA  “OLI TURISME”

 

LES GARRIGUES

 

PROJECTE

 

La societat mercantil borgenca SUDOEST ACTIU S.L. ha iniciat un nou projecte destinat a la divulgació turística de les quatre comarques on l’oli és un dels productes per excel·lència; les Garrigues, el Segrià, la Noguera i l’Urgell.

 

OBJECTIU

 

L’oliturisme pretén recalcar i mostrar al món les riqueses de tota mena que alberga la comarca de les Garrigues abanderada per la seva capital, les Borges Blanques, que també és la població més important de la comarca. La punta de llança d’aquesta mostra de riqueses és l’oli.

 

Oliturisme, pretén mostrar en forma de consells i rutes programades amb la intenció que el visitant pugui elegir que és allò que més l’interessa de la comarca i les seves diverses manifestacions de tot tipus. Paisatgística, històrica, natural, gastronòmica…

 

HISTÒRIA

 

L’oli és el producte que ha fet més universal aquestes terres ja de temps força pretèrits i

les ha fet conegudes. No cal dir que en segles passats fou l’economia de l’olivera la que capitanejà tota la comarca. Les Borges, com a capital de aquesta economia, va arribar a tenir més d’una seixantena de molins d’oli que junt amb les seves instal·lacions industrials de sulfurs feren d’aquesta ciutat una de les més pròsperes de tota Catalunya.

 

ECONOMIA

 

El pas dels anys no ha estat benèvol amb la comarca, ja que ha patit força canvis en la seva estructura agrària i la climatologia adversa ha fet que el negoci de l’oli s’anés diluint a mida que passava el temps. També la instal·lació de molins a totes les viles de la comarca va deixar a les Borges una penúria econòmica derivada de l’agricultura.

 

SITUACIÓ

 

L’oli ha marcat el caràcter, la fisonomia i tota la idiosincràsia tant de la terra com de la gent. La terra es va habituar a conrear oliveres i així va néixer un paisatge típic; el cultiu en forma de feixes amb curioses espones i marges que escalaven els seus turons. La construcció era en pedra seca, en l’únic material sobrant de la zona. Avui resten multitud de vestigis d’aquelles interessants i obsoletes en molts casos construccions.

 

L’home de les Garrigues és força sofert, acostumat per força a dependre del cel i les seves minses pluges que li marcaran la collita, de totes maneres feble i molt condicionada també pels rigorosos freds de l’hivern. Aquestes circumstàncies, junt amb l’allunyament ancestral de la comarca, han fet del garriguenc un personatge de caràcter sec però entranyable i acollidor, poc amant de les novetats i sobretot molt, molt estalviador. Ha sabut treure, com diu el refrany, “pa de les pedres”. Ha fet petits horts vora les comptadíssimes corrents fluvials i terra cultivable en els turons, aprofitant el terreny con ningú. Ha sortit la casa d’animals domèstics que a més de companyia li han solucionat algun que altre àpat.

 

Seguint l’oli com a element diferenciador podrem veure i sentir el paisatge, la història i les costums d’aquesta gent, ja no tan aïllada de les Garrigues.

 

Tenint en compte que tant la comarca com la seva capital i més endavant tots els seus pobles necessiten tot un seguit de rutes divulgatives de moment i com a començament d’aquest projecte en presentem cinc en forma genèrica i englobades en la Ruta de l’Oli.

Tres són de la comarca i dues, una urbana i un altra del terme de les Borges Blanques. Les cinc rutes són independents de forma que el visitant pugui visitar-nos tants cops com rutes li apeteixin fer. Aquestes rutes, que de forma genèrica combinaran tots els elements destacats com hem citat abans (història, paisatge, festes, gastronomia, natura…) han estat dissenyades per la contemplació del territori de forma molt pausada, tranquil·la i exhaustiva.

 

METODOLOGIA

 

Hem fet rutes per una o dues jornades tot jugant amb el temps i el territori. D’aquesta forma les Garrigues sempre estaran ofertes a passar-hi més dies tot alternant-los amb altres indrets i oferint la possibilitat de destinar-ho diverses jornades o caps de setmana per poder-les visitar en diverses èpoques de l’any amb les seves característiques estacionals corresponents. D’aquesta forma no ens afectarà l’ansietat de veure ho tot en poques hores.

 

La vinculació d’aquesta terra amb l’olivera també es farà palesa amb les diferents manifestacions de diversos caires com els religiosos, festius culturals i gastronòmics que al llarg de tot l’any se celebren en la contrada.

 

Les Borges Blanques, com a capital de la comarca ja veurà feta realitat una ruta pel seu centre històric a la que seguiran les de diferents poblacions. Aquesta ruta mostrarà tots els indrets que han tingut presència d’una manera o altre en l’esdevenir de la ciutat. Cases conegudes pel seu destí, per la seva funció, pels seus habitants, per l’arquitectura i per l’anècdota, barrejades amb indrets més idíl·lics, comercials i festius. Sense oblidar la seva gastronomia, Fidel representant del tipus d’alimentació a cavall d’un reg ubèrrim i un secà mol més auster.

 

GASTRONOMIA

 

Aquestes rutes portaran una gran informació de caire gastronòmic, publicitant, amb la intenció de salvar-les de l’oblit, tradicionals menjars de pagès com poden ser, entre altres, les arengades amb raïm, la xulla de la matança, les arengades amb rosta o amb torrades a la brasa, cassoles diverses i altres àpats que els pagesos, davant l’impossibilitat d’anar a dinar a casa es cuinaven al mateix tros, sols o en companyia d’altres pagesos. Menjars molt senzills però saborosos i de gran força gastronòmica i alimenticia. Aquest petits però amigables àpats es feien al tros aprofitant a l’estiu l’ombra d’una frondosa alzina, olivera o el més modest pi o a l’hivern dins d’aquest monument arquitectònic popular que són les cabanes de volta amb el seu fornet corresponent a l’exterior i a l’interior un petit foc cantoner que junt amb el calor de les besties feien molt acollidora l’estada.

 

Li cuinarem aquest menjars en el mateix lloc que des de segles immemorials van utilitzar els nostres avantpassats mentre batallaven en aquest paisatge garriguenc esquerp i pedregós tot utilitzant aquest material per aixecar espones, cabanes i fornets mentre el ruc o la mula se’ls miraven intranscendents mentre menjaven palla seca lligats a la menjadora o a una magnifica olivera.

 

TECNOLOGIA

 

La tecnologia de divulgació actual ens permet arribar a tot el món . Cada ruta i les que aniran naixent estaran en tots els formats electrònics (DVD, Internet…). Així com una importància cabdal dins les nostres pàgines a les xarxes socials.

 

 

 

DIVULGACIÓ

 

 

Als diferents mitjans convencionals existents com diaris, revistes, televisions, ràdios els afegirem la prèviament citada divulgació per les xarxes amb tots els possibles enllaços amb el món turístic i gastronòmic. 

 
 
cabana de volta als Albagés
cabana de volta als Albagés